dilluns, 25 d’abril del 2011

Metamorfosi

Restes hermètic
dins el teu espai metamòrfic.
De fit a fit esguardes
el teu reflex en el mirall:
ambigu i antagònic,
tot t’és estrany.

Fils invisibles de records
s’embullen en una teranyina
que t’empresona en el passat.
Restes immòbil,
tot gira al voltant.

Estols de papallones
emprenen el vol.
Els arbres estàtics
les veuen dansar.
Regalimen desitjos
que no pots atrapar.

I a tu, espectador distret
de la teva pròpia vida,
entre les mans se t’escolen,
fugisseres, les hores.

Somnis de gessamí
perden el seu perfum,
quan l’horabaixa, traïdora,
s’endu la dolça llum.

A l’esclat de l’alba,
la boira gris,
l’ herba gebrada,
criden el teu nom.

L’aura freda del matí
et deixa empremta sobre la pell,
regust de vida, alè novell.

Et descobreixes fràgil,
rebel,
nu,
desplegues les ales blanques
i solques l’immens atzur.





Marina Reixachs i Solé


Setè premi de poesia El Sol del Pla


Primer premi

1 comentari:

  1. Marinaaa, he fet cap al teu bloc de casualitat i celebro moltíssim que hagis fet el pas de donar llum als teus escrits. Saps que escrius de meravella i aquesta pot ser una porta per donar a conèixer les teves coses. Felicitats pel bloc i et segueixo fidelment a partir d'ara. ës preciós aquest poema. Au, vaig a fer una ulladeta per laresta del bloc i ens anem veient per aquí o per allí.

    ResponElimina