SILENCI

Busco núvols de paper fi
que bressolin els meus somnis,
pols d’estels a les parpelles,
llençols de cotó i cantarelles.

Que res pertorbi aquest silenci,
que la lluna ja s’adorm.
I quan el sol llueixi
en qualsevol altre horitzó,
la ciutat captiva
pel bes de la foscor,
se sotmetrà a l’encanteri
de la negra blavor.

Constel•lacions d’argent
en un insòlit misteri,
dels carrers esborraran
les empremtes de la vida
de la gent indiferent.

Quantes essències en naufragi buscaran el seu camí!
Quants desigs estèrils sota cada coixí!

Cada so, una nota en l’harmonia del cosmos.
Cada claror, una espurna en l’eclipsi del cel.
Dormiran els falciots de plomes negres,
belles nimfes en palaus de gel
amansiran ferits anhels.

No destorbeu el repòs dels mortals,
que el temps efímer ja solfeja el seu compàs
i desvetllarà la vida que batega a cada instant.
Despertarà rutines eternament banals,
existències genuïnes, d’altres, trivials.

Busco núvols de paper fi
que bressolin els meus somnis,
rellotges sense agulles,
trèvols de quatre fulles.


Marina Reixachs i Solé
VI Premi de poesia El Sol del Pla
1r Premi