A cau d’orella en la vesprada,
brisa suau, la marinada,
porta el cos cobert de sal
i un humit alè que escampa.
Sol rogenc i fugisser
per l’horitzó s’amaga,
duu el perfum del romaní,
i de la farigola boscana.
No podrà l’oratge fresc
afeblir-me el sentiment
de pertànyer a aquesta plana
lluny de barca, moll i onada.
De la gentil gavina
no sento enveja ni ànsia,
que ja enyoro l’oreneta
tot esperant la bonança.
Curtides són les mans
que amb tendresa em treballen.
Clivellades per la boira,
pels estius i les gebrades.
I amb el seu bes la pluja,
desperta en la llavor,
la vida latent que batega
demanant-me l’escalfor.
De les arrels l’abraçada,
cercant la profunditat,
n’aprenc l’humil presagi
de la pròspera fecunditat.
Cada dia em sé feliç
de veure el sol formós que esmola
sobre la meva pell el matís
de l’or del blat dibuixant l’ona.
Ni tan sols tanta blavor
em pot fer sentir gelosa,
perquè jo tinc el verd i el groc
fent bandera harmoniosa.
Digues-li vent de ponent!
Digues-li a l’altiva mar
que res no tinc per anhelar,
que jo sento complaença
de ser d’endins, de ser d’enllà!
Marina Reixachs i Solé
V Premi de Poesia El Sol del Pla
1r Premi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada